Hospitalaris

Al començament de la dècada dels ’90 del segle passat ja estava funcionant a Torrent la Festa de Moros i Cristians, gràcies a l’excel·lent iniciativa dels Clavaris del Corpus de 1987, alhora organitzadors de la Festa als Sants de la Pedra d’eixe any, i reconvertits, inexplicablement, en moros! (Déu Nostre Senyor a pesar del seu infinit trellat deu d’estar pensant en que s’equivocà).

Estos peculiars moros, anomenats Buadin’ss en recordatori d’una tribu bereber de l’Atles —impressionants muntanyes del nord de Marroc— i degut que al seu bon quefer anaren augmentant en membres, al 1991 es creà una nova Comparsa Mora anomenada Aflaquies, nom utilitzat al món àrab per a definir una mena de doctors en jurisprudència i llei islàmica, sent una de les quatre branques en que es sustenta l’Islam.

Però clar, sempre hem estat parlant de Festes de Moros i Cristians, i estos últims sempre brillaven per la seua absència.

I com assenyalava a l’inici, durant la darrera dècada del segle XX, un grapat d’amics, uns al voltant dels sopars faixats que feien a l’estiu al Vedat, altres en les confrontacions futboleres al frontó del meu padrí Sensio, o bé xerrades de confrares del Davallament que per eixes dates celebrava el seu 50 aniversari, o en esmorzars en bars, en fi en moltes més circumstàncies que sempre s’acabava parlant del mateix tema: la necessitat de crear una Filà Cristiana a Torrent per a que les Festes es consolidaren i contrapesar al poderiu moro l’empenta cristiana.

Per tant si hi teníem una cosa clara és que seríem cristians; i a soles nomenaré per divertit, l’acudit de quan parlàvem entre nosaltres en quin bàndol volíem estar sempre hi havia algun Cavaller que taxativament asseverava: “sí eixos son moros nosaltres serem cristians, evidentment” i es tallava la discussió d’arrel, anècdota curiosa i simpàtica però no clau, som Cristians des dels inicis per convicció i perquè era lo més natural per a que la Festa s’engrandira i creixerà.

I una vegada decidits a fundar la Filà Cristiana, el buscar un nom adient és la seqüència lògica. I que hi havia més lògic que dur l’entranyable nom dels Cavallers a qui el nostre beneït Rei en Jaume el Conqueridor lis atorgà la Carta Pobla de Torrent què en eixe moment ja havia complit els seus 750 anys?

Efectivament la antiga i venerable Ordre de l’Hospital, els Sanjoanistes, la Ordre dels Cavallers de Sant Joan de Jerusalem ens donaria el nom i el dret a dir amb orgull, sentiment i coherència el nostre lema: la Torre és nostra!

A la comunió del meu fill Sento, el 26 de juny de 1993, vàrem coincidir uns quants de les persones que formàvem els diferents grups i decidírem fundar-la, la qual cosa férem efectiva el cap de setmana posterior. Estiguérem reunint-se al llarg d’eixe estiu sent cada vegada un grup més nombrós i vàrem comunicar als Buadin’ss de la creació de la nova Filà però que pel curt espai de temps fins a la Festa no eixiríem eixe any si no al següent per a tindre temps de preparar-nos com cal, ja que si anàvem a eixir pensàvem que deuria ser en condicions.

La generositat del Buadin’ss, que tenien una fluida comunicació amb el nostre Ambaixador, es feu palesa al oferir-nos a desfilar eixe any amb les vestidures que ells llogaven i compartir la música, cosa que evidentment refusarem ja que la nostra veritable Fe ens impedia el eixir de moros, i eixe és el perquè d’eixir al 1994 per primera vegada els primers 28 Cavallers, un any desprès de la fundació de la Filà. Per això no coincideix l’any fundacional con el de la primera vegada que desfilarem.

El 26 de Novembre de 1993 es constituirem legalment en comissió gestora i elaborarem els nostres primers Estatuts.

El consolidament definitiu de la Festa, sent President de l’aleshores anomenada Associació d’Amics de la Festa de Moros i Cristians de Torrent —ara Federació— el nostre gran Camarlengo, fon que al naixement d’una nova Filà al 1996, esta es declarara Cristiana sense pal·liatius, com així ho feu la Gran Filà Cristiana els Forquers de Torrent, que ja des de el seu inici es declararem Filaes agermanades.

La Ordre de l’Hospital fon la primera en aparèixer de les dos grans Ordres Militars, fundada al 1048 a Jerusalem pels mercaders d’Amalfi (l’altra és la Ordre del Temple, segons consta a l’Acta pertinent d’un Capítol per la sesuda intervenció del nostre gran Cavaller Mestre en Heràldica i Sigilografia).

Els seus orígens son els d’una ximple confraria religiosa, encarregada del manteniment d’un hospital destinat als pelegrins de Terra Santa. Estava sota l’advocació del aleshores Patriarca d’Alexandria, sant Joan l’Almoiner i tutelada pels benedictins. La Ordre de l’Hospital de sant Joan ja va admetre a partir del 1137 a Cavallers.

Durant el govern de Raimon de Puy (1120-1160), la Ordre va adquirir el seu definitiu caràcter militar, centrat en la defensa de Terra Santa i la protecció dels pelegrins. Al 1154, baix el pontificat d’Adrià IV, els Hospitalaris reberen importants donacions dotant-se a l’any següent d’uns Estatuts propis semblants als de canonges premostratenses (on l’oració, la contemplació, el treball a l’hort i l’humilitat no és el més important en la Regla, és a dir son més d’acció).

A pesar de tot la Ordre no abandonà mai el seu caràcter assistencial, fundant de fet nombrosos Hospitals a França, Itàlia i a la Corona d’Aragó. Els elements distintius que distingien als membres de les ordres militars eren la vocació monàstica, l’ideal cavalleresc, la idea de Terra Santa com a centre del món i lloc de pelegrinatge, la defensa de la Croada i l’esperit piadós-assistencial. Per tant els Cavallers eren monjos, al haver professat els vots, organitzant la seua vida d’acord a una regla i dependre directament del Papa. Però al mateix temps eren “milites”.

Torrent fou donada per Jaume I a l’orde Hospitalària de Sant Joan de Jerusalem mitjançant escriptura pública en Alcanyís el 12 de febrer del 1232, sis anys abans de la seua conquesta, sent el seu receptor el gran Maestre de la Ordre, Hug de Folalquer.

La seua conquesta es va realitzar el dia 5 de maig del 1238, i fou ocupada per 48 famílies. L’escriptura de la seua carta pobla es va fer davant el notari de València Bernat Garceran el 28 de novembre del 1248, i es va concedir als seus firmants tres jovades de terra amb casa i una fanecada d’horta, i devien pagar a perpetuïtat la setena part dels fruïts i dels arbres —a excepció d’allò que es produïra en els horts—, quedant exemptes de pagament les cases i reservant-se els cavallers el lluïsme, la fadiga, el dret de l’aigua i els molins i els forns.

La Casa Capitular, l’Hospital de Torrent, estava entre la Plaça de l’Església i el carrer de l’Hospital (per això el nom), conservant-se encara una casa al mateix lloc als nostres dies.

I a hores d’ara els Hospitalaris continuem a Torrent.

Gran Cronista Hospitalari a la Torre de Torrent