Any de fundació:	1993
President:	Conclave del Gran Capítol
Ubicació Caserna:	Plaça Sant Roc, 20
Direcció e-mail	sento@llibresdesento.e.telefonica.net
Pàgina web:	www.hospitalaris.es

Capitaníes

Any	Nom del capità
1995	Francesc Torrent Carratalà
1999	Bernardo Simó Sanchis
2007	Àngel Llàcer Furió

Durant la dècada dels ’90 un grapat d’amics, uns al voltant dels sopars faixats que feien a l’estiu al Vedat, altres en les confrontacions futboleres al frontó del meu padrí Sensio, o bé xerrades de confrares del Devallament que per eixes dates celebrava el seu 50 aniversari, o en esmorzars en bars, en fi en moltes més circumstàncies que sempre s’acabava parlant del mateix tema: la necessitat de crear una Filà Cristiana a Torrent per a que les Festes és consolidaren i contrapesar al poderiu moro l’empenta cristiana.
Per tant si hi teníem una cosa clara és que seriem cristians.
I una vegada decidits a fundar la Filà Cristiana, el buscar un nom adient és la seqüència lògica. I que hi havia més lògic que dur l’entranyable nom dels Cavallers a qui el nostre beneït Rei en Jaume el Conqueridor lis atorgà la Carta Pobla de Torrent ara fa ja més de 750 anys?
Efectivament la antiga i venerable Ordre de l’Hospital, els Sanjoanistes, la Ordre dels Cavallers de Sant Joan de Jerusalem ens donaria el nom i el dret a dir: la Torre és nostra!
A la nit del 26 de juny de 1993, vàrem coincidir uns quants de les persones que formàvem els diferents grups i decidírem fundar-la, la qual cosa férem efectiva el cap de setmana posterior. Estiguérem reunint-se al llarg d’eixe estiu sent cada vegada un grup més nombrós i vàrem comunicar als coordinadors de la Festa la creació de la nova Filà però que pel curt espai de temps fins a la Festa no eixiríem eixe any, si no al següent per a tindre temps de preparar-mos com cal, ja que si anàvem a eixir pensàvem que deuria ser en condicions, i eixe és el perquè d’eixir al 1994 per primera vegada els primers 28 Cavallers, un any desprès de la fundació de la Filà.
El 26 de Novembre de 1993 és constituirem legalment en comissió gestora i elaborarem els nostres primers Estatuts.
El consolidament definitiu fon que al naixement d’una nova Filà al 1996, esta és declarara Cristiana sense pal•liatius, com així ho feu la Gran Filà Cristiana els Forquers de Torrent, que ja des de el seu inici és declararem Filaes agermanades.

BREU HISTÒRIA DE LA ORDRE DE L’HOSPITAL
La Ordre de l’Hospital fon la primera en aparèixer de les dos grans Ordres Militars, fundada al 1048 a Jerusalem pels mercaders d’Amalfi (l’altra és la Ordre del Temple).
Els seus orígens son els d’una ximple confraria religiosa, encarregada del manteniment d’un hospital destinat als pelegrins de Terra Santa.
Estava sota l’advocació del aleshores Patriarca d’Alexandria, sant Joan l’Almoiner i tutelada pels benedictins. La Ordre de l’Hospital de sant Joan ja va admetre a partir del 1137 a Cavallers.
Durant el govern de Raimon de Puy (1120-1160), la Ordre va adquirir el seu definitiu caràcter militar, centrat en la defensa de Terra Santa i la protecció dels pelegrins.
Al 1154, baix el pontificat d’Adrià IV, els Hospitalaris reberen importants donacions dotant-se a l’any següent d’uns Estatuts propis semblants als de canonges premostratenses (on l’oració, la contemplació, el treball a l’hort i l’humiltat no és el més important en la Regla, és a dir son més d’acció).
A pesar de tot la Ordre no abandonà mai el seu caràcter assistèncial, fundant de fet nombrosos Hospitals a França, Itàlia i a la Corona d’Aragó.
Els elements distintius que distingien als membres de les ordres militars eren la vocació monàstica, l’ideal cavalleresc, la idea de Terra Santa com a centre del món i lloc de pelegrinatge, la defensa de la Croada i l’esperit piadós – assistèncial.
Per tant els Cavallers eren monjos, al haver professat els vots, organitzant la seua vida d’acord a una regla i dependre directament del Papa. Però al mateix temps eren “milites”.
Torrent fou donada per Jaume I a l'orde Hospitalària de Sant Joan de Jerusalem mitjançant escriptura pública en Alcanyís el 12 de febrer del 1.232, sis anys abans de la seua conquesta, sent el seu receptor el gran Maestre de la Ordre, Hug de Folaquer.
La seua conquesta es va realitzar el dia 5 de maig del 1.238, i fou ocupada per 48 famílies. L'escriptura de la seua carta pobla es va fer davant el notari de València Bernat Garceran el 28 de novembre del 1.248, i es va concedir als seus firmants tres jovades de terra amb casa i una fanecada d'horta, i devien pagar a perpetuïtat la setena part dels fruïts i dels arbres -a excepció d'allò que es produïra en els horts -, quedant exemptes de pagament les cases i reservant-se els cavallers el lluïsme, la fadiga, el dret de l'aigua i els molins i els forns.
La Casa Capitular, l’Hospital de Torrent, estava entre la Plaça de l’Església i el carrer de l’Hospital (per això el nom), conservant-se encara una casa al mateix lloc als nostres dies.
I a hores d’ara els Hospitalaris continuem a Torrent.

Gran Cronista Hospitalari, Torre de Torrent juliol de 2006.